subduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin subdūcere; adapted to inherited forms such as conduir. Cognate with English subdue.

Pronunciation

Verb

subduir (first-person singular present subdueixo, first-person singular preterite subduí, past participle subduït)

  1. (transitive, geology) to subduct

Conjugation
    Conjugation of subduir (third conjugation, with -eix-)
infinitive subduir
gerund subduint
past participle masculine feminine
singular subduït subduïda
plural subduïts subduïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present subdueixo subdueixes subdueix subduïm subduïu subdueixen
imperfect subduïa subduïes subduïa subduíem subduíeu subduïen
future subduiré subduiràs subduirà subduirem subduireu subduiran
preterite subduí subduïres subduí subduírem subduíreu subduïren
conditional subduiria subduiries subduiria subduiríem subduiríeu subduirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present subdueixi subdueixis subdueixi subduïm subduïu subdueixin
imperfect subduís subduïssis subduís subduíssim subduíssiu subduïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — subdueix subdueixi subduïm subduïu subdueixin
negative (no) — no subdueixis no subdueixi no subduïm no subduïu no subdueixin

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.