soroll
Catalan
    
    Etymology
    
From the verb sorollar (itself possibly from Latin sollicitāre crossed with titillicāre), possibly influenced by eixorellar.
Pronunciation
    
Noun
    
soroll m (plural sorolls)
Derived terms
    
- fer soroll
- soroll blanc
- sorollós
Further reading
    
- “soroll” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “soroll”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “soroll” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “soroll” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
    This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.