sol·licitar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin sollicitāre. First attested in the 14th century.[1]

Pronunciation
  • IPA(key): (Central) [sul.li.siˈta]
  • IPA(key): (Balearic) [sol.li.siˈta]
  • IPA(key): (Valencian) [sol.li.siˈtaɾ]
  • Rhymes: -a(ɾ)

Verb

sol·licitar (first-person singular present sol·licito, first-person singular preterite sol·licití, past participle sol·licitat)

  1. to request; to ask for
  2. to encourage; to put pressure on (someone to do something)

Conjugation
    Conjugation of sol·licitar (first conjugation)
infinitive sol·licitar
gerund sol·licitant
past participle masculine feminine
singular sol·licitat sol·licitada
plural sol·licitats sol·licitades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present sol·licito sol·licites sol·licita sol·licitem sol·liciteu sol·liciten
imperfect sol·licitava sol·licitaves sol·licitava sol·licitàvem sol·licitàveu sol·licitaven
future sol·licitaré sol·licitaràs sol·licitarà sol·licitarem sol·licitareu sol·licitaran
preterite sol·licití sol·licitares sol·licità sol·licitàrem sol·licitàreu sol·licitaren
conditional sol·licitaria sol·licitaries sol·licitaria sol·licitaríem sol·licitaríeu sol·licitarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present sol·liciti sol·licitis sol·liciti sol·licitem sol·liciteu sol·licitin
imperfect sol·licités sol·licitessis sol·licités sol·licitéssim sol·licitéssiu sol·licitessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — sol·licita sol·liciti sol·licitem sol·liciteu sol·licitin
negative (no) — no sol·licitis no sol·liciti no sol·licitem no sol·liciteu no sol·licitin

References
  1. “sol·licitar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.