ascla

Inherited from Late Latin ascla, from Latin assula.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈas.klə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈas.kla]

ascla f (plural ascles)

1. flake, chip (a loose filmy mass or a thin chiplike layer of anything)

• asclar

• “ascla” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ascla”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ascla” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ascla” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

ascla

1. inflection of asclar:
   1. third-person singular present indicative
   2. second-person singular imperative

From earlier astla, from Classical assula. Attested in Cassiodorus.[1]

ascla f (genitive asclae); first declension (Late Latin)

1. Alternative form of assula (“splinter”)

First-declension noun.