abduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin abdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

Verb

abduir (first-person singular present abdueixo, first-person singular preterite abduí, past participle abduït)

  1. (anatomy) to abduct (to draw away from the median axis of the body)
  2. (of an extraterrestrial) to abduct (to take away by force)

Conjugation
    Conjugation of abduir (third conjugation, with -eix-)
infinitive abduir
gerund abduint
past participle masculine feminine
singular abduït abduïda
plural abduïts abduïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present abdueixo abdueixes abdueix abduïm abduïu abdueixen
imperfect abduïa abduïes abduïa abduíem abduíeu abduïen
future abduiré abduiràs abduirà abduirem abduireu abduiran
preterite abduí abduïres abduí abduírem abduíreu abduïren
conditional abduiria abduiries abduiria abduiríem abduiríeu abduirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present abdueixi abdueixis abdueixi abduïm abduïu abdueixin
imperfect abduís abduïssis abduís abduíssim abduíssiu abduïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — abdueix abdueixi abduïm abduïu abdueixin
negative (no) — no abdueixis no abdueixi no abduïm no abduïu no abdueixin

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.